Comencem pel principi: jo venc whey. En faig amb sabors d'aquí i en cobro, així que pesa el que llegiràs sabent qui t'ho diu. Aquest article no acaba on li convindria a la meva empresa que acabés. La resposta honesta a "la whey em fa sortir granets?" no és tranquil·litzadora ni alarmant. És incòmoda: no ho sabem prou bé.
La por no és cap ximpleria
Hi ha senyal real a la recerca sobre lactis i acne. Els estudis que pregunten a molta gent què menja i si té granets troben, de manera bastant consistent, que qui pren més lactis reporta una mica més d'acne. No ho pintaré d'una altra manera.
Ara bé, són estudis observacionals: es pregunta, no s'experimenta. L'associació és petita, i els mateixos investigadors avisen de dos problemes. Un, que els treballs que troben relació es publiquen més fàcilment que els que no. I dos, que qui està convençut que els lactis li fan sortir granets recorda el que ha menjat diferent de qui no s'ho creu. Això no invalida el senyal, però l'estova.
Hi ha una altra peça. Una manera de distingir causa de coincidència és mirar la genètica de la gent, i per aquesta via no va aparèixer cap relació causal entre llet i acne. Es va fer en adults, on l'acne és menys freqüent, així que no tanca la pregunta per a un adolescent.
L'explicació que tothom repeteix és la que menys se sosté
Si busques això a internet trobaràs sempre la mateixa frase: "la whey puja l'IGF-1, i l'IGF-1 causa acne". És la més repetida i la que pitjor aguanta quan es posa a prova.
Als assaigs aleatoritzats que ho han mirat, la whey va pujar la insulina i no va pujar l'IGF-1. La caseïna sí. La llet desnatada, també. Dins la mateixa llet, la fracció que la gent acusa és la que en aquest punt va quedar neta, i les altres no.
Això no absol la whey: la insulina forma part de la mateixa via que la gent creu implicada. El que sabem és que l'explicació habitual està mal plantejada, no que la preocupació sigui infundada. És el mateix patró que amb els mites més repetits sobre la creatina: desmuntar una frase molt repetida no et dona automàticament la contrària.
Què diu l'evidència específica sobre la whey
Poca cosa, i el poc que hi ha no apunta en una sola direcció.
Hi ha uns quants casos publicats de pacients a qui l'acne va millorar en deixar la whey: molt pocs, sense grup de comparació, i publicats perquè el resultat era positiu, de manera que no sabrem mai quants casos sense millora es van quedar al calaix. Hi ha un estudi petit sense grup de control, una enquesta gran per internet, i un estudi de gimnàs on els qui prenien whey tenien acne més sovint. I hi ha un únic assaig aleatoritzat, que no va trobar cap empitjorament.
Aquest assaig és la peça més ben dissenyada que existeix i, tot i això, era petit i només en homes amb acne lleu o moderat. Pot descartar un desastre, no un efecte petit en una persona concreta.
I hi ha un buit, que és on més es menteix: ningú ha provat mai si la whey aïllada es comporta diferent de la concentrada pel que fa a l'acne, ni si canviar a una proteïna vegetal ajuda. No és que l'evidència sigui feble, és que no existeix. Qui t'ofereixi un format concret com a solució per a la pell s'ho està inventant.
El que no faré: escapar-me per la porta del darrere
Tinc un argument còmode a mà i el rebutjo en veu alta: que la whey és gairebé un subproducte de fer formatge i que, per tant, la recerca sobre lactis no l'afecta. Sona raonable i és un truc. La nostra whey és concentrada, arrossega la lactosa i segueix sent una fracció làctia, així que no puc excloure el meu producte d'aquest senyal per conveniència. El que hi ha a dins és a l'etiqueta, i cinc ingredients no canvien la matèria primera. Per llegir-la, hi ha què hi ha realment dins una whey i per què considerem la proteïna en pols un aliment i no un suplement.
Un apunt abans de continuar. L'acne és un problema de pell persistent, que dura setmanes o mesos; una reacció al·lèrgica a la proteïna de la llet apareix de cop i sol venir amb picor, inflor o dificultat per respirar, i llavors s'ha de parar i buscar atenció mèdica. Quin dels dos casos és el teu ho decideix un metge, no un article. En parlem a l'article sobre per què la whey et pot caure malament.
Què pots fer amb tot això
Primer, i el més important: l'acne té tractaments amb evidència sòlida i els receptes un dermatòleg. Jo no soc metge ni tinc cap formació mèdica. Les guies de tractament dermatològic no fan cap recomanació dietètica, ni a favor ni en contra. Si tens acne que et molesta, la visita al dermatòleg no és el pla B.
Segon: pots deixar la whey un temps i mirar-te la pell. Fer-ho no et diagnostica res ni substitueix el que et digui el metge, però és una manera legítima de veure què et passa a tu.
Tercer: si vols moure la dieta, la palanca amb més evidència no és la pols, és la càrrega glucèmica de tot el que menges. I fins i tot aquí és fluixa: assaigs petits i desiguals, i en els que van millorar la gent també es va aprimar alhora, cosa que els autors no van poder separar de l'efecte. Si et sona a "mira el conjunt del plat i no el pot de proteïna", és exactament el missatge, i el desenvolupem a on encaixa la proteïna dins la dieta mediterrània. Mira també amb què barreges el batut, perquè sovint el sucre és allà i no a la pols: ho tens a quantes calories té realment un batut i a com fer-lo cremós sense afegir-hi res estrany.
Per acabar
Si vas començar a prendre la meva whey i la pell t'ha empitjorat, deixa-la. Sense acabar el pot i sense demanar-me permís. Prefereixo perdre la venda que saber que algú ha passat mesos dubtant perquè jo volia protegir una comanda. Si més endavant vols tornar-hi, la crema catalana i la resta de proteïnes seguiran sent aquí.
I si algú et diu, en qualsevol direcció, que la resposta és clara, ja saps una cosa que abans no sabies: no ho és.
Gerard, fundador.