Quan es fa formatge, sempre en queda un líquid: el sèrum de llet, el que aquí sempre hem anomenat xerigot. No és un residu qualsevol. És aigua, sí, però plena de proteïna.

La major part, però, acaba com a pinso barat o directament a la depuradora. És proteïna de primera que llencem. I després la comprem importada, envasada en pots de plàstic de marques de fora.

Volem una planta a Catalunya que reculli el sèrum de les formatgeries del territori i el converteixi en proteïna. La mateixa que ja venem, però feta aquí des del primer pas.

Avui la comprem a l'engròs, la formulem i l'envasem amb sabors d'aquí, com la crema catalana o l'orxata. Amb la planta tancaríem el cercle: del xerigot d'una formatgeria catalana fins al pot que tens a la cuina. Tot, fet aquí.

I no és només una idea: ja ho estem fent. Hem processat els primers 60 litres de xerigot i n'hem tret un concentrat amb un 60% de proteïna. Amb acords amb diverses formatgeries del país, ara estem a punt d'arribar al 80%, amb un procés propi que no fa ningú més.

La planta sencera és un projecte gros i el construïm a poc a poc, amb rigor i amb els peus a terra. Però el cor del projecte ja funciona, i cada pas ens hi acosta.