«Alt contingut en proteïnes» no vol dir «molta proteïna». Vol dir una altra cosa, i està escrita en un annex que pots obrir tu mateix.
Ets davant del prestatge amb productes que porten la paraula «proteic» al davant. Iogurts, pans, barretes, batuts. Impresa en gran i en majúscules, la paraula sembla una promesa ja comprovada per algú. Ho és. Però no promet el que gairebé tothom entén que promet.
Què diu exactament l'annex
El Reglament (CE) núm. 1924/2006 porta un annex amb la llista de declaracions nutricionals permeses i la condició exacta que cadascuna ha de complir. L'AESAN el té reproduït en una taula oficial, actualitzada el 16 d'abril del 2019, i qualsevol pot consultar-la. Per a les proteïnes diu això:
«FONT DE PROTEÏNES»: només es pot declarar si les proteïnes aporten com a mínim el 12 % del valor energètic de l'aliment.
«ALT CONTINGUT EN PROTEÏNES»: només es pot declarar si les proteïnes aporten com a mínim el 20 % del valor energètic de l'aliment.
Torna-ho a llegir. Enlloc no diu quants grams. Diu quin percentatge de l'energia.
Això són declaracions nutricionals, que és una família diferent de les declaracions de salut. Les de salut relacionen un aliment amb el funcionament del cos i van per una altra via, amb una llista tancada de frases autoritzades. D'aquelles ja en vaig parlar a fons a què vol dir realment que la whey «reforça les defenses». Avui parlem només de la part nutricional de l'envàs.
Un percentatge, no uns grams
Aquí hi ha el mecanisme, i té una conseqüència que val la pena entendre bé.
Si el llistó és una proporció sobre l'energia total, no cal afegir proteïna per superar-lo. També serveix treure energia d'una altra banda. Menys greix, menys sucre, menys hidrats, i la mateixa proteïna de sempre passa a representar una part més gran del total. El producte no ha guanyat ni un gram de proteïna i la frase ja es pot imprimir.
Un aliment poc calòric hi arriba molt més fàcilment que un aliment dens en energia amb la mateixa proteïna. No és cap trampa. És literalment el que diu la norma, i està escrita així perquè mesura la composició de l'aliment, no la porció que et menges. Però si llegeixes la frase pensant «aquí hi ha molta proteïna», estàs llegint una cosa que la frase no diu.
Hi ha una altra entrada que convé conèixer, perquè apareix sovint i encara confon més. «MAJOR CONTINGUT DE [nom del nutrient]» exigeix que el producte compleixi les condicions de «font de» i que l'augment sigui d'almenys el 30 % respecte d'un producte similar. O sigui que «més proteïna» és una comparació, no una quantitat. Més que què? Això l'envàs no ho respon.
I encara n'hi ha una altra. Quan un aliment compleix la condició de manera natural, es pot posar «naturalment» davant de la declaració. És una precisió honesta, no un segell de qualitat superior.
El que l'etiqueta no diu
Aquesta és la part que a mi em va canviar la manera de mirar els envasos.
L'ACSA defineix una declaració com qualsevol missatge o representació no obligatori segons la legislació que afirmi, suggereixi o faci entendre que un aliment té unes característiques específiques. La paraula clau és aquesta: no obligatori.
Un aliment que compliria el llistó no està obligat a dir-ho. Molts aliments corrents no ho diuen mai, senzillament perquè ningú no els ven per això. No hi ha cap departament de màrqueting empenyent perquè la frase surti a la bossa.
Per tant, l'absència d'aquestes paraules en un envàs no demostra res. I la presència demostra només que s'ha superat una proporció. Ni més ni menys. El Reglament exigeix que tota declaració sigui clara, veraç, avalada per evidència científica i que no indueixi el consumidor a error. Es compleix. El malentès no és cap mentida de ningú. És la distància entre el que la frase significa tècnicament i el que sona quan la llegeixes amb el carret a la mà.
La meva pols també passa el llistó, i no és cap mèrit
Vull ser honest amb una cosa que no em convé.
Una proteïna en pols és, per definició, un aliment on gairebé tota l'energia ve de la proteïna. Superar un llindar expressat en percentatge d'energia és exactament el que un producte així ha de fer per força. Que la meva pols el passi no t'aporta cap informació que no tinguessis abans d'agafar el pot. No és un argument de venda. És aritmètica.
El que sí que et diu alguna cosa és la llista d'ingredients, i la vaig fer curta a posta: la de crema catalana en té cinc i la neutra en té dos, concentrat de sèrum de llet i lecitina de gira-sol. Com es llegeix una llista d'ingredients ja ho vaig explicar a què hi ha realment dins d'una whey protein, i és una altra conversa.
Què miro jo
Gira l'envàs. Deixa la part del davant, que és on hi ha el disseny, i ves a la taula nutricional del darrere. Busca els grams de proteïna per ració, i mira també quina ració han fet servir per calcular-ho, perquè no sempre és la que et menjaràs tu.
I després fes-te la pregunta que decideix de debò: aquest aliment, què substitueix del que ja menjo? Si entra al lloc d'una cosa que ja tenies coberta, no has guanyat res. Si tapa un forat real, val la pena. Per saber quin forat tens, cal saber quant en necessites, i els números els vaig fer a quanta proteïna necessites al dia.
Si el que busques és directament el pot, el tens a les nostres proteïnes.
La frase del davant no decideix res. Els grams del darrere, sí.
Gerard, fundador.
Fonts
- Reglament (CE) núm. 1924/2006, Annex de declaracions nutricionals autoritzades, reproduït a la taula oficial de declaracions nutricionals autoritzades de l'AESAN (Agencia Española de Seguridad Alimentaria y Nutrición), 16/04/2019.
- Agència Catalana de Seguretat Alimentària (ACSA), «Declaracions nutricionals i de salut», actualitzat el 23/01/2026.