Crema catalana tradicional, l'origen del sabor

Per què faig whey a Catalunya en lloc d'importar-la

Vaig estar a punt de no fundar Quota Vita.

Quan vaig calcular els números abans de començar, importar whey ja formulada des d'Alemanya o el Regne Unit em sortia a un cost per gram clarament més baix que produir-la aquí. És el que fan totes les grans marques que es venen a l'Estat. És el que tu, com a client, no veus quan compres MyProtein, Prozis o HSN: el producte ve d'una fàbrica europea, s'envasa en un magatzem ibèric i te'l reparteixen amb una marca que sona local.

Vaig acabar fent el contrari. Faig la formulació aquí, a Catalunya, encara que sigui més car. Aquí teniu les tres raons, sense romanticismes.

1. Vull saber què hi ha al pot.

Quan importes una whey ja formulada, treballes amb una fitxa tècnica que t'envia un proveïdor situat a 1.500 km. Si vols canviar un ingredient (treure la sucralosa, baixar el sucre, posar una aroma nova), la resposta normal és: "lot mínim, cinc tones, sis mesos d'entrega". A escala Quota Vita, això vol dir no canviar res mai.

Si formulo aquí, controlo els cinc ingredients un per un. La whey de crema catalana de Quota Vita porta cinc:

  • concentrat de proteïna de sèrum de llet
  • sucre (1%)
  • emulgent (lecitina de gira-sol)
  • edulcorant (sucralosa)
  • aroma

Cinc. Compara-ho amb la majoria de wheys de prestatge. Les de qualsevol fabricant gran porten entre 10 i 18 ingredients un cop sumes els colorants, els acidulants, els antiaglomerants i els reguladors. No és que això faci mal per ell mateix. És que jo no vull haver de defensar res que no entengui.

2. El paladar català no és el paladar internacional.

Una crema catalana feta a Manchester és una vainilla amb canyella. No és una crema catalana. Ho saben els clients que han tastat la nostra al costat d'una "crema-flavor" americana o d'una proteïna "crème brûlée" anglesa. Ho noto jo mateix.

Per què passa això? Perquè els proveïdors d'aroma de les grans plantes europees treballen amb perfils estandarditzats. La "vainilla" anglesa té un perfil; la "vainilla francesa", un altre. Però no existeix una llibreria estàndard d'aromes per a la crema catalana, l'orxata o el mató. Si vols formular-les bé, has de treballar amb aromistes que entenguin què saben aquestes coses des de petits. I aquesta gent està aquí.

Tinc clar que això limita el mercat de Quota Vita els primers anys. Catalunya, l'Estat, els catalans que viuen fora. No vendré whey de crema catalana a Tokyo aviat. Em sembla bé.

3. El sèrum sobra a les nostres fàbriques de formatge.

Aquesta és la part que la majoria no veu. La indústria làctia catalana fabrica formatge i, com a subproducte, produeix sèrum de llet (whey). Una part es ven com a pinso animal a un preu modest. Una altra part es perd com a residu, perquè no totes les fàbriques tenen la capacitat de transformar-lo.

Mentrestant, els fabricants ibèrics de whey en pols importem matèria primera d'Alemanya, Polònia o Irlanda. És una contradicció ridícula: tenim el subproducte aquí i el comprem fora.

Quota Vita, ara mateix, també importa la base. Compro concentrat de sèrum sec a un proveïdor europeu, el porto a Catalunya, i aquí el formulo i l'envaso. No tinc encara la inversió per assecar el sèrum jo mateix. Però el Phase 2 del meu pla és precisament aquest: tancar el circuit amb productors catalans. Conec els actors, els tinc identificats, i sé què costaria. La pregunta és el quan, no el si.

Si ho aconsegueixo, cada gram de whey que ven Quota Vita haurà viatjat menys de 200 km abans d'arribar al teu pot. I cada euro que paguis serà euros que es queden a l'economia local en lloc de pagar transport internacional.

El que no t'amago.

Aquesta decisió té un cost. La meva whey és una mica més cara que la commodity internacional. No molt més, però sí. Quan compares un pot meu de 1.500 g amb un pot equivalent de MyProtein, jo et surto més car.

El que et venc al canvi és transparència, ingredients comptats, formulació feta per gent que viu aquí, i el camí cap a tancar el cicle del sèrum a Catalunya. Si tot això et sembla un valor, benvingut. Si no, hi ha alternatives més barates i ben fabricades, i no et faré seguidor.

Què pots fer ara.

Si vols provar-la, comença per la mida més comprada (750 g, 25 cullerades) o, si saps que la prendràs cada dia, vés directament al format d'hàbit (1500 g, 50 cullerades, el millor preu per gram). Tenim crema catalana, orxata i neutre.

Gerard, fundador.

Torna al bloc