Quan algú em fa aquesta pregunta espera que li doni un número. Jo també n'esperava un quan vaig començar a mirar-m'ho de debò, després d'haver passat pels 120 quilos i d'haver hagut de reaprendre a menjar. El que vaig trobar és que aquest número no existeix, i el fet que no existeixi explica més coses que qualsevol xifra rodona. Et dono la resposta honesta ara: per a adults sans no hi ha cap límit màxim de proteïna establert oficialment. I això no és un buit legal ni un descuit. És el reflex del que l'evidència permet dir avui.
En realitat són dues preguntes, i la gent les barreja
Quan em preguntes si t'estàs passant, normalment fas dues preguntes alhora sense adonar-te'n.
La primera: a partir de quin punt la proteïna extra deixa de donar-me res. Aquesta té resposta, i depèn del teu pes, de la teva activitat i del teu moment. La tinc explicada a fons a quantes proteïnes necessites segons el teu cos i la teva activitat, i allà hi trobaràs també per què, passat cert punt, afegir-ne més no sembla aportar gaire. No ho repetiré aquí.
La segona: a partir de quin punt comença a ser un problema. Aquesta no té número. Són preguntes diferents, amb respostes diferents, i confondre-les fa que molta gent visqui amb una por que no li correspon.
Què diu l'EFSA, i sobretot què no diu
L'EFSA fixa la ingesta de referència de proteïna per a adults sans en 0,83 grams per quilo de pes corporal i dia. És el punt de partida, no el sostre.
I el sostre és la part interessant de tot plegat: l'EFSA diu explícitament que les dades disponibles no són suficients per establir un nivell màxim tolerable d'ingesta de proteïna. Traduït al català de cada dia, no hi ha un màxim oficialment establert. Ningú, amb l'evidència que hi ha, ha pogut dibuixar la ratlla.
Hi afegeix una cosa que sol calmar molta gent: ingestes de fins al doble d'aquell valor de referència es consumeixen habitualment amb dietes mixtes entre adults sans i físicament actius a Europa, i es consideren segures. No és una recomanació de menjar-ne el doble. És la constatació que molta gent normal ja hi viu i que això no s'ha considerat un problema.
Menjant menjar, passar-se és gairebé impossible
Aquesta és la part que crec que gairebé ningú es diu en veu alta.
Si menges com es menja aquí, amb peix, ous, llegums, iogurt, carn algun dia, una mica de formatge, diria que arribar a una quantitat de proteïna que et posi en territori estrany és molt difícil. Normalment et canses abans. El menjar de veritat omple, i el teu propi apetit fa de fre molt abans que cap xifra.
On sí que la gent hi arriba és apilant. Una dieta que ja era suficient, més dos batuts, més una barreta, més un iogurt alt en proteïna, més el pot de la nit "per si de cas". Ningú ha decidit passar-se. S'hi arriba per acumulació de decisions petites, cadascuna raonable pel seu compte.
El cost real de passar-se no és el que et penses
Aquí et parlo com a fundador que ven proteïna, i el que et diré va contra el meu interès immediat.
El problema de menjar més proteïna de la que necessites no és que et faci mal. És que el dia té un nombre finit de menjades. Cada batut que hi afegeixes ocupa un espai que abans ocupava una altra cosa: un plat de llenties, verdura, fruita, fibra. Això no és una afirmació de salut, és aritmètica. Si omples amb A, no queda lloc per a B.
I la meva opinió, que és opinió i no evidència, és que la major part del que la gent perd quan es passa amb la proteïna no ho perd pel que hi posa, sinó pel que en treu. Per això insisteixo que la proteïna en pols és un complement d'una manera de menjar, no un substitut. Ho vaig desenvolupar a proteïna i dieta mediterrània.
Dues coses que la gent barreja amb aquesta i que no toco aquí perquè ja tenen la seva pàgina. Que la proteïna en pols engreixi o no és una qüestió de calories, i ho explico a la whey engreixa. I si el que et passa quan en prens massa de cop és digestiu, la resposta és a per què la whey et senta malament.
La pregunta útil no és el sostre, és el terra
El que veig, per les converses que tinc, és que bona part de la gent que em pregunta pel sostre està per sota del terra. Estan preocupats per un màxim que no existeix mentre no arriben ni al mínim.
Si vols saber si el teu problema és de defecte i no d'excés, mira't símptomes de manca de proteïna. I si acabes de començar i esperes que passi alguna cosa, aquí tens quines expectatives són raonables: quan es noten els efectes de la proteïna.
I ho dic clar, encara que em costi diners: si compres un tercer batut al dia per anar segur, estàs llençant els diners amb mi. Un batut al dia, com el de crema catalana, sol cobrir el forat que veig en la majoria de gent. Si el forat no hi és, no necessites cap de les proteïnes de Quota Vita, i prefereixo dir-t'ho jo ara que no pas que ho descobreixis més endavant.
A la pràctica: mira primer quant en menges de veritat durant tres dies normals, no la teva versió idealitzada. Compara-ho amb el teu número. Si hi arribes menjant, no cal pols. Si no hi arribes, afegeix el mínim que et falti i para. I si tens qualsevol condició de salut o prens medicació, això ho decidiu el teu metge o un dietista-nutricionista amb la teva història al davant, no un article ni jo.
Gerard, fundador.