Me la pregunten sovint, i normalment amb una certa vergonya: "Gerard, jo no vaig al gimnàs. Això de la proteïna en pols és per a mi o no?"
Jo venc proteïna. El més fàcil seria dir-te que sí, que tothom en necessita. Però si t'ho dic i després no passa res, has llençat els diners i jo he perdut la teva confiança. Així que et donaré la resposta poc comercial.
La resposta curta: no farà el que t'han promès a Instagram, i tot i així pot ser que t'interessi, per raons molt poc espectaculars.
El múscul no el fa la proteïna
La proteïna és el material. L'entrenament és l'ordre de construir. Si portes maons a un solar i ningú els posa, al cap d'un temps només tens una pila de maons.
El que diu l'evidència, en la seva direcció general, apunta cap aquí: quan es dona proteïna extra a persones que no reben cap estímul d'entrenament, l'efecte sobre la massa muscular sembla molt petit. La mateixa proteïna, en canvi, sí que té on anar quan hi ha un estímul que li ho indica. No és que la proteïna sigui inútil. És que sense l'ordre, el material es queda quiet.
Per això em fa mandra el màrqueting que et ven el pot com si fos el múscul. No ho és. És el material.
I si el que et preocupa és el contrari, que el batut et faci guanyar pes sense voler, t'ho explico a la whey engreixa?.
La proteïna no és un accessori de gimnàs, és menjar
Aquí és on el debat sol anar tort. Se'n parla com si fos un accessori del gimnàs, com les manyoples o el cinturó. No ho és. És un nutrient, i el teu cos en necessita cada dia, entrenis o no.
Una persona sedentària també té un requeriment diari de proteïna. La referència clàssica de l'Organització Mundial de la Salut, 0,8 g per quilo de pes corporal i dia, s'ha popularitzat com si fos l'objectiu. No ho és. És un mínim per evitar una carència en una persona sedentària, no un òptim. Confondre les dues coses fa que molta gent es pensi que va sobrada quan en realitat va justa.
O sigui: qui no entrena no està exempt de necessitar proteïna. Simplement en necessita menys que algú que entrena. Si vols saber de què estem parlant en el teu cas concret, ho desglosso a quantes proteïnes necessites segons el teu cos.
I si el que et grinyola és la paraula "suplement", te la desmunto a la proteïna en pols és un aliment o un suplement?. La whey surt del sèrum de la llet, d'una formatgeria. És menjar.
Qui no entrena i tot i així en va just
Aquesta és la gent a qui la pols els pot fer un servei real, sense cap promesa de múscul pel mig.
- Qui menja poc en general. Poca gana, dinars petits, molt cafè i poc plat.
- Qui esmorza malament o no esmorza. Un croissant i cap a la feina. El dia comença amb zero i ja no es recupera.
- Qui fa àpats molt centrats en hidrats. Pasta, pa, arròs, verdura, i la part proteica sempre com a acompanyament petit.
- Qui es fa gran i ha perdut gana. Aquest cas té prou substància per si sol i el tracto a proteïna per a la gent gran.
- Qui menja poca carn o gens. És perfectament possible arribar-hi sense carn, però demana intenció. Ho explico a arribar als teus grams sense carn.
- Qui té els dies caòtics. Reunions, cotxe, nens, i sopar a les deu.
Per a tots aquests casos, una cullerada dissolta en llet o en aigua és una manera pràctica de tancar el forat. No és necessari. És còmode. La diferència entre aquestes dues paraules és tot l'article.
Què no esperis
No t'esperis que et canviï el cos. Sense estímul no hi ha múscul nou, i la proteïna sola no et treu greix.
Tampoc és cap crema-greixos. No existeix aquesta categoria per molt que es vengui.
No és una drecera. Prendre un batut mentre la resta del que menges no canvia no arregla res.
El que sí que sembla real és la sacietat. La proteïna omple més que altres coses i costa més arribar a la nit amb gana d'assaltar la nevera. Ho desenvolupo a proteïna i sacietat. Però és una eina dins d'un context, no una solució per si mateixa.
La part que em costa vendes
Si no entrenes i els teus àpats ja arriben al teu número, no necessites la meva proteïna. Ho dic seriosament. Guarda't els diners i posa'ls en menjar de veritat.
Si no entrenes, però ets d'aquells que hi va just, mira-t'ho com el que és: un aliment còmode per a un dia complicat. Si vols provar-ho sense comprometre't amb un pot sencer, per això existeix la mostra de crema catalana.
I si entrenes, encara que sigui poc, aleshores la proteïna té on anar. Aquí sí que les nostres proteïnes tenen sentit del tot.
Jo vaig arribar a pesar 120 quilos. El que em va canviar el cos va ser entrenar i menjar diferent, durant molt de temps. La proteïna hi era, i era útil, però no era la protagonista. Vendre-te-la com si ho fos seria mentir-te, i prefereixo tenir un client menys que un client enganyat.
Gerard, fundador.