"Ves amb compte amb tanta proteïna, que et descalcificaràs els ossos." Segurament ho has sentit d'algú que t'aprecia. No és cap bestiesa: la por té una adreça científica concreta, una teoria que durant anys va sortir als llibres de text, i val més anar-la a mirar. És la versió òssia del que ja vaig escriure sobre la proteïna i els ronyons, i aquí parlo d'ossos, no de quantitats: quanta proteïna és massa en un dia és un altre article.
D'on ve la por
La teoria es diu hipòtesi de la càrrega àcida de la dieta: hi ha aliments que, en digerir-se, generen àcid, i la proteïna n'és una part important. Segons la teoria, el cos no es pot permetre acidificar-se i va a buscar bicarbonat al mineral de l'os, que es dissoldria una mica per evitar una acidosi. Fes-ho cada dia durant anys i tindràs ossos més febles.
Llegida així, s'aguanta. La revisió que et comentaré deixa constància que la hipòtesi s'havia afirmat àmpliament com un factor de risc modificable important de pèrdua d'os: en articles científics molt citats, en llibres de text i en divulgació. Qui t'ho diu no s'ho ha inventat: era el consens ambiental.
L'observació on tothom s'atura
Tot el mite s'aguanta sobre un número que ningú discuteix: qui menja més proteïna, té més calci a l'orina. Es va interpretar com la confirmació de la teoria: si surt calci, és que ve de l'os. Però el calci a l'orina et diu que ha passat calci, no d'on venia: de la dieta, d'absorbir-ne més o de l'os. La mesura, tota sola, no ho distingeix. Confondre "surt" amb "es perd de l'esquelet" és el mite sencer.
Què va passar quan ho van anar a mirar bé
L'any 2011, Fenton i el seu equip van publicar a Nutrition Journal una revisió sistemàtica i metaanàlisi que aplicava els criteris de causalitat de Hill a la hipòtesi. Van cribrar 238 estudis i en van incloure 55: 22 assajos d'intervenció aleatoritzats, 2 metaanàlisis, 11 estudis de cohorts observacionals prospectius i 19 estudis cel·lulars in vitro del mecanisme proposat. Adults sans: les persones amb patologies com la malaltia renal en quedaven fora.
El que van trobar:
L'excreció de calci a l'orina sí que era compatible amb el desenvolupament d'osteoporosi. Però els estudis de balanç de calci no mostraven pèrdua de calci del cos sencer quan augmentava l'excreció neta d'àcid. Entrava i sortia, i el compte quadrava.
Cap estudi d'intervenció aportava proves directes que l'osteoporosi progressés, entenent per això fractures per fragilitat o força de l'os mesurada per biòpsia.
I cap estudi revelava un mecanisme biològic que funcionés a pH fisiològic, és a dir, a les condicions reals del cos.
Els estudis de cohorts que sí que donaven suport a la hipòtesi no estaven controlats per quatre factors de risc d'osteoporosi importants: la pèrdua de pes durant el seguiment, els antecedents familiars d'osteoporosi, la densitat mineral òssia de partida i l'estat estrogènic.
La conclusió dels autors: l'evidència no sosté una associació causal entre la càrrega àcida de la dieta i la malaltia òssia osteoporòtica.
La part que ven menys
La mateixa revisió també va concloure que no hi ha cap prova que una dieta alcalina protegeixi l'os.
La història àcida venia la por i el remei alhora: els mateixos autors expliquen que arreu del món es venen dietes alcalines dient que contraresten l'acidesa i prevenen processos com l'osteoporosi. Les dues meitats van caure a la mateixa revisió.
El que sí que es pot dir sobre proteïna i ossos
El Reglament (UE) 432/2012 té una llista tancada d'al·legacions de salut, i una de les tres de la proteïna és aquesta: "Les proteïnes contribueixen a mantenir els ossos en condicions normals." Com funciona la llista ja ho vaig explicar a l'article sobre les al·legacions autoritzades.
Una al·legació autoritzada és permís per dir una frase, no la promesa que un pot arregli els ossos de ningú. Ho dic jo, que la venc.
Tampoc vull passar-me de frenada. Que una revisió no trobi relació causal no és una garantia: és l'absència de proves d'una cosa concreta, i mirava adults sans, no persones diagnosticades.
A qui li toca de debò
Aquells quatre factors que les cohorts no havien controlat apunten on es juga la salut de l'os: el pes, la història familiar, d'on parteixes i l'estat hormonal. Per això la transició perimenopàusica és una conversa seriosa, i en vaig parlar a la proteïna en dones a partir dels quaranta. I per això em molesta que a molta gent gran se li digui que mengi menys proteïna per si de cas, quan menjar-ne menys a aquesta edat té conseqüències.
Si tens osteoporosi, un diagnòstic, o simplement un dubte real sobre els teus ossos, això no es resol llegint un blog escrit per algú que ven proteïna. Es resol parlant amb el teu metge o amb una dietista-nutricionista col·legiada, que et poden mirar el teu cas.
La part que no em convé
Jo visc de vendre proteïna en pols. La de crema catalana és la que tinc a la venda ara mateix; la resta de la gamma és a la web.
Si el que et preocupa són els ossos, el pot no és la palanca. I si ja menges prou proteïna amb el que tens a la nevera, no em cal vendre't res.
Fonts
- Fenton TR, Tough SC, Lyon AW, Eliasziw M, Hanley DA. Causal assessment of dietary acid load and bone disease: a systematic review & meta-analysis applying Hill's epidemiologic criteria for causality. Nutrition Journal, 2011, vol. 10, article 41.
- Reglament (UE) núm. 432/2012 de la Comissió, de 16 de maig de 2012, pel qual s'estableix una llista d'al·legacions de propietats saludables autoritzades als aliments.
Gerard, fundador.