Si competeixes sota una federació i et fan controls, la pregunta és raonable. T'has comprat un pot de proteïna i penses: i si això em surt a l'anàlisi? La norma antidopatge no va de la proteïna. Va del que hi ha dins d'un pot, i de si tot el que hi ha dins surt a l'etiqueta. Això no és una garantia. Cap frase en un blog no ho pot ser.
La norma
La CELAD, l'agència estatal antidopatge, enumera què compta com a dopatge. El primer punt de la llista és la presència d'una substància prohibida, o dels seus metabòlits o marcadors, en una mostra de l'esportista. La presència. No la intenció, no el motiu, no el context.
Ho diu encara més clar en un altre punt: l'esportista és, en última instància, el principal responsable. Si al seu cos s'hi troba una substància prohibida, encara que hagi actuat sense saber-ho, es considera que ha dopat i se'l sanciona en conseqüència.
Val la pena rellegir-ho. La norma no pregunta què volies fer, pregunta què hi havia a la mostra. Qui es pren de bona fe un producte que creu net, i que no ho és, queda al mateix lloc que qui s'ha dopat a consciència. No ho dic jo, ho diu l'agència.
Un pot amb tres coses dins i una sola a l'etiqueta
L'agència té publicada una alerta sobre un producte venut com a complement alimentari, amb el nom CREAQUAD, contaminat, almenys en alguns lots, amb substàncies dopants que no figuraven a la seva composició. Per la composició declarada, el pot només havia de contenir creatina. El lot analitzat contenia un esteroide anabolitzant i un SARM, un modulador selectiu dels receptors androgènics, tots dos a la llista de substàncies prohibides en l'esport. Cap dels dos sortia a l'etiqueta.
L'agència és explícita sobre què implica: consumir un complement alimentari contaminat pot significar un positiu en un control antidopatge i, encara més important, pot posar en perill greu la salut de l'esportista.
Una etiqueta no et protegeix del que no hi és escrit. Saber llegir una etiqueta de proteïna serveix per a moltes coses, però si el pot diu creatina i dins hi ha tres coses, llegir-lo bé no et serveix de res. I el problema no és la creatina, que no és una substància dopant. És el que hi havia al costat sense dir-ho.
La meva analítica respon una altra pregunta
Aquí és on m'hauria de callar i no ho faré.
Quota Vita té una analítica de metalls pesants feta en un laboratori acreditat, publicada sencera amb els números a la vista. N'estic content. És la mena de cosa que crec que una marca petita hauria de fer.
I per això mateix ho dic: aquella analítica no respon la pregunta d'aquest article. Són dues proves diferents que responen dues preguntes diferents. Una busca metalls pesants. L'altra, la que necessita un esportista federat, busca contaminació per substàncies prohibides en l'esport i es fa lot per lot dins d'un programa específic. Ensenyar-te la primera no és respondre la segona, i si algú et deixa creure que sí, t'està venent tranquil·litat en comptes d'informació.
Si competeixes sota una federació i necessites un document de lot d'un programa de control esportiu, escriu-me abans de comprar. Et diré exactament què tinc i què no tinc. Si el que necessites no ho tinc, t'ho diré i compraràs una altra proteïna. Prefereixo perdre una venda que ser el motiu d'una sanció.
Si competeixes
La CELAD remet els esportistes a un programa de certificació, Informed-Sport, gestionat per una empresa britànica i amb el suport d'organitzacions nacionals antidopatge. Avalua el procés de producció i certifica l'absència de contaminació per substàncies prohibides lot per lot de fabricació, i en publica la llista de fabricants, productes i lots. N'hi ha d'altres que operen fora d'Espanya, com Informed-Choice, la Cologne List o NSF Certified for Sport.
El detall és el «lot per lot». Un certificat pertany a un lot, no a una marca. Per tant, la pregunta útil a qualsevol fabricant no és «esteu certificats?», sinó «aquest pot, amb aquest lot, surt a la llista?».
Comprova el lot a la llista publicada, mira la pàgina d'alertes que l'agència manté sobre productes concrets, i pregunta a la teva federació tot el que sigui específic del teu esport. Això ells t'ho poden respondre i jo no.
Si no competeixes
Si no et fan controls, res d'això no és el teu problema. No et cal cap document de lot ni cap programa de certificació, i qualsevol marca que t'intenti convèncer del contrari t'està fabricant una preocupació per vendre't la solució. Això és el que fa una marca de suplements, i és el que intento no fer.
El teu problema són dues preguntes més senzilles: què hi ha realment dins del pot i si val el que costa. La primera es respon mirant la llista d'ingredients, que en la nostra whey de crema catalana són cinc. Per a la segona tens la guia de com triar una whey, i també va bé tenir clar que un complement alimentari és legalment un aliment. Si només busques una proteïna per acompanyar l'entrenament o els partits del cap de setmana, aquí tens tot el catàleg.
El risc mai va ser la proteïna. És la possibilitat que dins d'un pot hi hagi una cosa que no surt a l'etiqueta, i qui l'assumeix, segons la norma, és qui es pren el batut. Val la pena preguntar abans de comprar. Aquí o a qualsevol altra marca.
Gerard, fundador.