Ho he vist més d'un cop: el pot de proteïna acaba a l'armari de les medecines, al costat de les vitamines i els ibuprofens, i no al rebost amb la farina i l'oli. La pols és la mateixa en els dos armaris. On la posem canvia com la fem servir. I la pregunta, tal com es planteja, té trampa: no és una cosa o l'altra.
Legalment, mai va ser una cosa o l'altra
Ho vaig anar a mirar per no contestar de memòria. La Directiva 2002/46/CE defineix els complements alimentaris com a aliments: productes alimentaris destinats a complementar la dieta normal, fonts concentrades de nutrients o d'altres substàncies amb efecte nutricional o fisiològic, venuts en forma dosificada.
La categoria no diu que un complement sigui una cosa diferent del menjar: diu que és una manera de presentar menjar. I el Reglament (CE) 178/2002 tanca el cercle, perquè defineix aliment com qualsevol substància o producte, processat o sense processar, destinat a ser ingerit per persones. La proteïna en pols hi entra pel mateix lloc que un iogurt.
Preguntar si és aliment o suplement és com preguntar si una poma és fruita o menjar.
Materialment, és una fracció de la llet
El sèrum de llet és el que queda quan separes la llet per fer formatge. Durant molts anys va ser un residu, i la seva història comença allà, no en un laboratori. Ho explico a com el sèrum de la formatgeria acaba sent proteïna.
El que passa després és separar i assecar. El mateix tipus de procés que fa que del blat en surti farina i de les olives, oli. A ningú se li acut dir que l'oli d'oliva és un suplement, i l'oli és una fracció concentrada de l'oliva feta amb maquinària. La proteïna en pols és una fracció concentrada de la llet feta amb maquinària.
El que fa que sembli un suplement és el màrqueting
Llavors, per què acaba a l'armari de les medecines? Per coses que no tenen res a veure amb la substància.
Pel format: un pot de plàstic opac amb tapa de rosca. Per la botiga: el trobes al costat de la creatina i la cafeïna, no al passadís dels lactis. Pel llenguatge: paraules en anglès, sigles, xifres grosses a l'etiqueta. Per la cullera dosificadora, que converteix una ració de menjar en una dosi.
Tot això és disseny d'envàs i col·locació de prestatge. Una decisió comercial que arrosseguem tots. No és química.
Per què el marc importa
Si només fos vocabulari, no li dedicaria un article. Importa perquè canvia el que fas.
Si penses que és una pastilla, o esperes que faci màgia o li tens por. Les dues coses et porten a fer-ho malament. Si penses que és menjar, canvies tres coses concretes:
La comptes dins del total del dia, no a sobre. És proteïna que entra al mateix compte que el iogurt de l'esmorzar i el peix del sopar. Si no saps quin és el teu total, comença per quanta proteïna necessites cada dia.
La jutges per la llista d'ingredients, com jutjaries qualsevol producte envasat. La de crema catalana en té cinc: concentrat de proteïna de sèrum de llet, sucre, emulgent (lecitina de gira-sol), edulcorant (sucralosa) i aroma. La de neutre, dos: concentrat i lecitina de gira-sol. Gira el pot que tinguis a casa i compta. La guia de lectura és a què hi ha realment a la teva whey protein. El mateix criteri val per a la caducitat: els nostres productes duren 12 mesos, com qualsevol aliment envasat.
Deixes d'esperar que faci coses que el menjar no fa. Un aliment aporta el que aporta. Ni més ni menys.
On encaixa a la taula d'aquí
És el marc que faig servir jo. La proteïna en pols és un ingredient més d'una manera de menjar que ja tenim, no un cos estrany. Per això vaig escriure com encaixa la proteïna amb la dieta mediterrània. I si comences de zero, tens una guia per a la teva primera proteïna.
La part avorrida, que és la bona
Jo venc la pols. Faig el whey de crema catalana, que ja està disponible, i tinc l'orxata i el neutre en reserva. La resta de la gamma és a la secció de proteïnes.
Així i tot, la resposta que et donaria és l'avorrida: és menjar. Tracta-la com a menjar. Compta-la, llegeix-ne l'etiqueta i no li demanis miracles.
Amb la conseqüència incòmoda per a mi inclosa: si amb el que menges cada dia ja arribes a la proteïna que necessites, no et cal el meu producte. La pols és útil quan et costa arribar-hi. Perquè menges fora, perquè t'has d'aixecar d'hora, perquè cuinar cada dia el que et tocaria és més feina de la que pots fer. Aquest és el problema que resol, i no n'hi ha cap altre.
Guarda-la al rebost, no a l'armari de les medecines.
Gerard, fundador.