Jo no jugo a res. Entreno sol, tres sessions de força a la setmana, nedo un parell de dies i surto a córrer un cop per setmana. És la versió fàcil: ningú em fa una entrada per darrere i no tinc partits a les deu del vespre d'un dimecres. Per això gairebé tot el que s'escriu sobre proteïna i esport, inclòs el que escric jo aquí, està pensat per a gent com jo. No per a la gent que juga.
El teu calendari no és un pla d'entrenament
Quan llegeixes un article sobre proteïna, l'autor dona per fet que la teva setmana és un programa: sèries, repeticions, càrregues que pugen, dies assignats. Si és així, tot encaixa. Saps què faràs dilluns i què faràs dijous, i pots decidir amb calma quanta proteïna necessites al dia i posar-la on toqui.
Qui juga a futbol sala, a bàsquet, a pàdel o a handbol no té un programa. Té un calendari de partits, i això vol dir una càrrega irregular que, sobretot, no decideixes tu. El partit el posen quan el posen, i pot caure diumenge al matí o dimecres a les deu del vespre. Un dia hi vas a mig gas i l'altre acabes fos perquè anàveu justos de gent. A sobre, l'entrenament entre setmana depèn de si la pista està lliure i de si plegues a temps de la feina.
Amb un calendari així, l'error no és la dosi, que és més senzilla del que sembla i ja està explicada a la proteïna en l'esport, quantitats i moments. Tampoc és el moment exacte, que probablement importa menys del que ens pensem, i d'això en vaig parlar a si val més prendre la proteïna abans o després d'entrenar. L'error és més ximple i més gran: el menjar desapareix.
El que es perd de veritat és el sopar de després del partit
La imatge la coneixes. Partit al vespre, xerrada al vestidor, potser la cervesa de rigor, i arribes a casa passades les onze. La cuina és un lloc fred i buit i demà treballes. Et dutxes i al llit. El sopar no ha existit.
Això no passa un cop. Passa cada setmana, sempre el mateix dia, i és justament el dia que t'ha exigit més. Ningú s'ha saltat cap dieta ni ha fet res malament. El dia amb més desgast de la setmana és també l'únic dia en què no se sopa.
La solució realista no és cuinar a mitjanit. No ho faràs, i jo tampoc. És decidir-ho abans de sortir de casa, quan encara ets una persona raonable: deixa alguna cosa preparada o compra alguna cosa que puguis menjar sense encendre res. Una carmanyola feta diumenge, ous durs, pa amb tomàquet i pernil, un iogurt. El que sigui, però decidit abans, no improvisat amb la nevera oberta i cara de son.
I menjar tard no em sembla cap desastre. Ja ho vaig tractar a l'article sobre la proteïna abans de dormir, que és el que millor encaixa amb qui juga de nit. Val més sopar poc i tard que no sopar.
Un partit no es recupera a la dutxa
L'altra idea que fa mal és la de la finestra màgica: surts, corres a prendre't alguna cosa i feina feta. Però un partit d'esport d'equip no és una hora d'exercici suau. Són arrencades, frenades, canvis de direcció, salts i cops. L'endemà se sol notar a les cames encara que no hagis fet cap gest estrany, i si el partit ha estat exigent, l'endemà passat encara hi ets a dins. Pel que jo n'entenc, això va per dies i no per minuts.
Si és així, el que menges els dies següents pesa més que els minuts just després del xiulet final. I és justament la part que ningú planifica, perquè dilluns ets a la feina, dines el que hi ha i sopes el que queda. No cal res espectacular: només que hi hagi proteïna a cada àpat d'aquells dies. Ous, llegums, peix, iogurt, carn, formatge. Repartida, no concentrada en un sol plat heroic.
Un apunt i ho deixo: un partit també demana hidrats i beure prou, i això és una altra conversa. La creatina té la seva, i la vaig escriure a part si vols saber per a què serveix la creatina.
Quan un batut hi té sentit (i quan no)
Un batut de proteïnes no és material esportiu. No és una eina de rendiment i no fa res que un plat de menjar no faci. És menjar, i prou. El seu únic avantatge aquí és logístic: és l'única cosa que et pots prendre a dos quarts de dotze de la nit, amb la cuina tancada i sense ganes de cuinar. No s'ha d'escalfar, no embruta i no demana gana. Aquesta és tota la gràcia.
La regla és fàcil. Si arribes del partit i sopes normal, no el necessites. Si el teu problema és que aquell dia no sopes, sí que serveix, perquè converteix un no-sopar en un sopar. I si no entrenes ni jugues a res, ja vaig explicar què passa amb la proteïna sense entrenar: no és cap tragèdia, però tampoc cap necessitat.
Nosaltres fem whey amb gust de crema catalana i algun sabor més d'aquí, que pots veure a la gamma de proteïnes. La faig jo, la venc jo, i em va bé que la compris. Però no et vull vendre la idea que jugar a futbol sala els dimecres t'obliga a comprar-ne un pot. I si te'n compres, que et surti bo: aquí tens com fer un batut de proteïnes cremós, que costa el mateix que fer-lo dolent.
Resumint-ho en tres coses. Decideix abans de sortir de casa què soparàs en tornar del partit. Tracta els dies següents com a part del partit, i posa proteïna a cada àpat. I si compres un batut, compra'l perquè et resol una nit concreta, no perquè creguis que et farà jugar millor.
Gerard, fundador.