Com guardar la proteïna en pols perquè no es compacti

El pot està al lloc més calent de la cuina i la culpa és de la pols

Un dels missatges que més rebo és aquest: "Gerard, se m'ha fet una pedra al pot, la puc prendre?" I el segon és el germà petit: "se m'ha passat la data, la tiro?"

Les dues preguntes tenen la mateixa arrel. Ningú pensa on viu el pot. El deixem al costat dels fogons o dins l'armari de sobre del forn, i quan la pols es compacta la culpa se l'emporta la pols. Però la proteïna en pols és un aliment, i ho vaig escriure fa poc a aquest article sobre si la proteïna és un aliment o un suplement. Es guarda com un aliment sec, amb les mateixes regles que la farina, l'arròs o la llet en pols.

Primer, separem dos problemes que la gent barreja

El primer és la pols que es compacta dins el pot, fins que la cullera troba una crosta o una pedra. Això és conservació, i és el tema d'aquest article.

El segon són els grumolls que surten al got quan bats. Això no té res a veure amb com guardes el pot: és tècnica, i sobretot temperatura del líquid. Ho explico sencer a com fer un batut de proteïnes cremós, i allà es queda.

Per on entra la humitat

La whey en pols absorbeix humitat de l'aire, i és exactament per això que existeixen els antiaglomerants. La pols capta aigua, les partícules s'enganxen entre elles i el que tenies solt es converteix en blocs.

L'aigua hi entra per llocs molt concrets:

  • La cullera mullada que torna a dins. Si l'has passat per aigua o has tocat el got amb ella, hi entra aigua.
  • El pot obert damunt del marbre mentre esmorzes, contestes un missatge i hi tornes més tard.
  • El lloc on el guardes. L'armari de sobre dels fogons i el prestatge del costat del rentaplats hi juguen en contra, perquè hi puja vapor cada dia.

El que recomana l'Agència Catalana de Seguretat Alimentària per als aliments que es conserven a temperatura ambient és això: "un lloc fresc, sec i amb una ventilació adequada". Un armari normal, lluny dels fogons i del rentaplats, ja compleix.

I tanca bé el pot cada vegada. Sona obvi. Jo mateix me'l deixo mig tancat més sovint del que voldria.

La calor tampoc ajuda

Això és el que penso jo, no una norma. No crec que la calor compacti la pols per ella mateixa, però un pot que passa l'estiu a prop d'una finestra o damunt de la nevera no està en les condicions que el fabricant tenia al cap quan va posar la data.

A mi el que més em preocupa són els sabors. Un producte com la crema catalana té aroma, i l'aroma em sembla la part més delicada del conjunt. De com és de fresca una whey quan t'arriba a casa, i de per què això compta a l'hora de triar-la, en parlo a com triar una whey sense caure en el màrqueting.

Fresc, sec i tancat. Cap de les tres coses costa diners.

La data del pot: caducitat i consum preferent no volen dir el mateix

Aquí és on veig més confusió, i és la que fa que la gent tiri menjar bo a les escombraries.

La data de caducitat et diu fins quan un aliment es pot menjar amb seguretat. És la que porten els aliments molt peribles: peix fresc, carn picada, pollastre cru. Passada aquesta data, no s'ha de menjar.

La data de consum preferent diu fins quan l'aliment manté la qualitat que n'esperes. Passada, l'aliment continua sent segur, sempre que s'hagi conservat en les condicions que indica el fabricant, l'envàs estigui intacte, i un cop obert comprovis que el gust, l'olor i l'aspecte no estan alterats. És la data que fan servir els aliments secs i deshidratats: pasta, arròs, llegums, llet en pols, conserves, oli, xocolata.

Mira el teu pot i llegeix quina de les dues paraules hi diu. No ho donis per fet, ni pel meu producte ni per cap altre. I si l'envàs diu "consumir en X dies després de l'obertura", fes-ho: aquesta indicació mana per sobre de qualsevol regla general.

El que no faré és dir-te si el teu pot concret es pot prendre. No el veig ni l'he olorat. Tens els criteris, i la decisió és teva.

Per què la meva pols es compacta més que la d'una marca gran

A Quota Vita no hi posem antiaglomerants. Ni diòxid de silici, ni fosfat de calci, ni cap altre. Vaig explicar el perquè a què hi ha realment a la teva whey protein: són additius útils, eviten que la pols es compacti dins el pot, però no són estrictament necessaris si la formulació està ben feta. A canvi, la pols surt més lenta de produir i costa una mica més per pot. Ho vaig assumir.

La conseqüència és aquesta: el meu pot es compacta amb més facilitat que un d'industrial. Si el tens en un lloc humit, ho notaràs abans amb el meu que amb un altre. Aquest és el preu real de la llista curta. La crema catalana té cinc ingredients i el neutre que elaboro en té dos, concentrat de sèrum i lecitina de gira-sol.

Si per a tu és més important que la pols ragi sempre solta que no pas que la llista d'ingredients sigui curta, compra una whey industrial amb antiaglomerant. És una decisió legítima i no et diré el contrari. Jo he triat l'altra banda, i el que puc fer és explicar-t'ho en comptes d'amagar-ho.

La versió curta

Armari fresc i ventilat, pot tancat, cullera seca. Tots els nostres productes tenen 12 mesos de vida útil, i ho dic així perquè prefereixo la xifra real a la bonica.

Si vols començar de zero, tens la guia per començar i tota la gamma aquí. I una nota sincera: la proteïna que millor es conserva és la que et prens.

Gerard, fundador.