Si busques "la millor proteïna", trobaràs mil marques que diuen ser la millor. Cap et dirà com triar de veritat. Com que jo faig i venc proteïna, aquí tinc un interès evident, així que no et demanaré que et refiïs de mi: et donaré els criteris perquè decideixis tu, encara que acabis comprant una altra marca. Són els mateixos criteris que faig servir jo quan miro un pot que no és meu.
1. Mira la llista d'ingredients abans que el davant del pot
El davant del pot és màrqueting. El darrere és la veritat. Gira qualsevol pot i compta els ingredients. Una whey no necessita gaire cosa: concentrat o aïllat de sèrum, potser un emulgent perquè es dissolgui, un edulcorant i una aroma. Si veus una llista de deu, dotze o quinze línies plenes de colorants, acidulants i antiaglomerants, no és que sigui perillós, és que t'estan venent farciment. Com menys coses no entenguis, millor. Un truc ràpid: els ingredients van ordenats de més a menys quantitat, així que si la proteïna no és dels primers de la llista, malament.
2. Compara proteïna per ració, no preu per quilo
El preu per quilo enganya. El que importa és quanta proteïna real hi ha en cada ració i què et costa aquesta ració. Una whey decent ronda el 80% de proteïna, o sigui unes 24 g per cullerada de 30 g. Si un pot és molt barat, però la ració porta poca proteïna i molt farciment, no és barat, és car disfressat. Mira els grams de proteïna per ració a la taula nutricional i divideix el preu del pot per les racions que en trauràs de veritat. Aquesta és la xifra que has de comparar entre marques, no el número gros de la portada.
3. Concentrada, aïllada o clear: normalment no necessites la cara
Aquí és on més diners es malgasten. L'aïllada i la clear són més cares i tenen menys lactosa i menys greix. Van bé si ets sensible a la lactosa o busques una textura molt lleugera. Però per a la majoria de gent, una concentrada de qualitat fa la mateixa feina a millor preu. No paguis per "aïllada" perquè el nom soni millor si no tens un motiu concret. T'ho explico amb detall aquí: whey concentrada o aïllada.
4. El gust importa més del que et penses
Sembla superficial, però és el motiu número u pel qual la gent deixa de prendre proteïna: la compren, no els agrada, i el pot es queda al fons de l'armari. Una proteïna que no et prens no serveix de res, per bona que sigui la fitxa nutricional. Si te la beuràs cada dia, ha de ser un gust que vulguis repetir. I un consell sincer: no compris el pot gran d'un sabor que no has tastat mai. Comença per un format petit o una mostra, confirma que t'agrada, i després passa al gran.
5. D'on ve i com és de fresca
La proteïna no caduca demà, però no és eterna. Com més temps passa des que es fabrica fins que arriba a casa teva, pitjor: l'aroma perd intensitat i la pols es dissol una mica pitjor. Les marques que fabriquen lluny i emmagatzemen mesos en un magatzem ho tenen més difícil en aquest punt. Val la pena saber qui hi ha darrere i on es fa. Nosaltres formulem i envasem a Catalunya, i t'explico per què ho vaig triar així en lloc d'importar-ho tot fet: per què faig whey a Catalunya. La nostra caducitat és de 12 mesos, i preferim dir-t'ho clar en lloc d'estirar la data.
6. Tria el format segons el teu hàbit, no segons l'oferta
Com més gran el format, menys pagues per ració. Però el pot gran només val la pena si ja tens l'hàbit agafat. Si tot just comences, un format mitjà és més assenyat: proves, t'hi acostumes, i quan saps que la prendràs cada dia, passes al gran i estalvies. Comprar quatre quilos d'entrada d'un sabor que encara no saps si t'agrada és la manera més fàcil de llençar diners.
En resum: com triar la teva
No hi ha una "millor proteïna" universal. Hi ha la millor per a tu: pocs ingredients que entenguis, bona proteïna per ració, el tipus que necessites de veritat (sovint concentrada), un gust que repetiràs, i feta per gent que puguis identificar. Si vols veure com ho fem nosaltres amb aquests criteris, fes un cop d'ull a les nostres proteïnes. I si trobes una altra marca que compleix tot això millor, endavant: l'objectiu és que prenguis prou proteïna, no que me la compris a mi.
Gerard, fundador.